En veu alta

La veritat és que en qualsevol disciplina esportiva, tant en modalitat d'equip com individual dona gust poder treure pit de l'aportació que Catalunya fa a l'esport espanyol, en motociclisme, 3 de 6 (campions mundials masculí i femení de trial i d'enduro, i molt probablement amb el pilot amb més futur de moto GP, Pedrosa, en bàsquet 7 de 14(5 jugadors i 2 entrenadors), en hoquei, tan sobre patins com sobre herba, el 95%, voleu que seguim?.

A més d'ésser pedrera inesgotable d'excel·lents esportistes, per els nostres sistemes d'entrenament i instal·lacions, també som capdavanters potenciant a aquells que no sent catalans, tenen una habilitat especial en la disciplina que practiquen, casos com els de Fernando Alonso, Moyà o Nadal, els grans de la marxa atlètica, estan formats en els bressols esportius que, curiosament, també es troben a Catalunya.

Som l'única nacionalitat que ha albergat uns Jocs Olímpics (Barcelona 92) i incomptables aconteixements esportius de 1er nivell, com campionats del mon, europeus etc. potser en l'única disciplina que no reeixim massa és en el ciclisme de carretera,que des de que Melcior Mauri va plegar, no ha sortit un professional de primer nivell.

El recompte és llarg i es fa al mateix temps que els motius per el desig de veure alguna vegada un Catalunya-España en una final de campionat del mon.