El guardià del Temple
Quan un eixelebrat com JMª Aznar, s'atreveix a exposar, davant un auditori ple d'universitaris, la necessitat de que l'Islam demani perdó a Espanya per l'ocupació que durant 800 anys va fer de la quasi totalitat de la península Ibèrica, hom no sap si riure o posar-se a plorar directament, és més, quan algú com ell, es propossa delectar-nos amb una conferència, tracti del que tracti, de ben segur que no serà pas, inocu.
És contrastat que, molta part de la cultura musulmana que va néixer i créixer dins la pell de brau, ha estat component bàsic de la coneguda com a cultura espanyola actual, des de on provenen fins i tot, moltes de les paraules emprades, 8 segles donen per a molt, fins i tot els trets antropomórfics dels espanyols tenen molt a veure amb la raça àrab, per tant seguint el mateix fil d'argumentació, seria vàlid i comprensible entendre que algún europeu o nortamericà, ens exigís la part de responsabilitat que ens pertocava, pel nostre passat musulmà, després de l'11 de Setembre. Bé, una bejenada.
Però és que a més, aquesta mixtura també va ésser transportada a l'altra banda de l'Atlàntic pel descobridor Colóm i la resta de conqueridors, o sia més o menys ¾ parts del món, tenen a veure de una manera o altra amb el món àrab.
Si més no, Andalusia, exposa i ofereix a la resta del món un patrimoni tan ric, d'origen musulmà, que només sentir les paraules del Chemari, s'haurien d'haver aixecat com pel ressort d'una molla, els més de 9 milions d'habitants d'aquella comunitat.
Dels anys d'ocupació a la península Ibèrica basicament queden certesses de una societat culta i avançada en totes les ciències que es coneixen avui en dia i que aleshores ja n'eren capdavaters en matèries com la cirurgia o l'enginyeria i l'arquitectura, amb aquest antecedents, qui hauria de demanar-los perdó per fer-los fora son els pretesos ´espanyols de pura cepa´ que els feren fora durant la Reconquesta. D'aquests segurament els venen molts dels trets guerrers i violents que encara arrosseguen avui en dia.
I és que quan un es creu tocat pel dit de Deu, passen coses com aquestes, que és perd la vergonya de dir en públic cosetes que històrica i culturalment, millor hauria estat callar-les. Etzibar trompades en contra de un dels pedestals en el que reposa la teva pròpia cultura o la identitat, apart de grotesc, és, per a dir-ho suaument, ridícul. És com si de cop i volta volgués atacar el sentiment de nacionalitat espanyola o al menys de un gran percentatge d'aquest sentiment.
No perd la ocasió l'aprenent de semi-deu, en marcar el que es suposa ha d'ésser la línia de pensament del conservadorisme espanyol, i la llàstima de tot plegat és que des de el seu partit, el PP, no hi hagi ningú que s'atreveixi a desautoritzar-lo, ans perill d'excomulgació.
En la seva segona legislatura, quan va veure's amb una confortable majoria absoluta, va anant agafant trets de dictador feixista, que a mesura que avançava el temps, no feien més que empitjorar i aquest home petit i maldestre amb les paraules, s'ha de reconeixre que té en el seu partit i l'entorn més proper, una influència que no acabo de veure el motiu de la seva existència.
Algú va dir una vegada referint-se a ell, que era l'encarnació de la imatge del fill de un burot de duanes i a fe que la va encertar. Com pot arrivar algú com Jmª Aznar a ser president d'un país com Espanya? (o de qualsevol altre pais).
Labels: españa
Meneame
del.icio.us
benvinguts al meu blogg. El meu nom és EDUARD i el meu àlies EDP, tot i que el primer nick que vaig utilitzar a internet és el de XAROP, d'aquí el nom de la bitàcola. Sóc de Girona,(Catalunya) i vaig neixre en aquesta ciutat el 23/12/60, pel bó i per el dolent, tot un capricorn.
Notícies google
La Vanguardia
El Periòdico
El Mundo
El País
cinco dias
Expansión
Mundo Deportivo
Diari Sport
potaje.net | 24-09-2006 - 23:42:00 GMT 2 #