El meu país ......
11 de Setembre, fins i tot en això es podria pensar que els catalans som diferents. En el record de la nostra diada nacional, celebrem una derrota, la derrota que ens va portar al sotmetiment del rei d´Espanya Felip V i varem deixar d´ésser una nació.Més que el primer sentit de la celebració, l´ho de la guerra perduda, en l´11 de Setembre s´hi barregen entre el convenciment de una identitat pròpia i el sentiment de pertinença i identitat a la nació catalana, que ha perdurat en el decurs dels anys.
És ben cert que, hom troba a faltar allò que no té i en el nostre cas de record col·lectiu, la nostra identitat s´ha anat enfortint quan més fortes han estat les embestides que, des de fora ens han anat etzibant, quan més entestats estaven d'altres en 'assimilar-nos' en un altre sentiment, en una altra identitat.
Possiblement Catalunya i els catalans, tindríem bon encaix a Espanya, tot i que el nostre inici d´història comuna hagués començat amb una guerra, si en el decurs dels anys posteriors, des de la part 'guanyadora' s´hagués estat més per a un integració com cal i no per el sotmetiment dels 'perdedors' al preu que sigui, de la nostra cultura, els nostres signes nacionals, de la nostra llengua. Fins i tot hagués pogut ésser que els catalans, com a gent de comprovat practicisme, haguéssim trobat els avantatges de pertànyer a un país molt més gran, però des de l´altra banda, no s´ha volgut fer-ho mai.
Quan qui no 'et deixa ésser' creu que la millor estratègia per a tractar amb nosaltres és l´emprada quatre segles enllà, és evident que s'equivoca, com s'equivoca el qui pensa que, pel sols fet de que la resta ho vulgui, nosaltres també ho haurem de voler tard o d'hora.
Pertànyer a Espanya no pot ésser part de l´oblit ni ha de venir per la renúncia d´ésser nosaltres mateixos i és potser per aquesta determinació que com a poble sempre hem tingut i tan molesta els demés, que en aquest dia d´avui, diada nacional de Catalunya, manifesto el meu convenciment que en un futur, tornarem a ésser el que els nostres cors senten que som, una nació. (ho digui o no el nou estatut
Labels: catalunya
Meneame
del.icio.us
benvinguts al meu blogg. El meu nom és EDUARD i el meu àlies EDP, tot i que el primer nick que vaig utilitzar a internet és el de XAROP, d'aquí el nom de la bitàcola. Sóc de Girona,(Catalunya) i vaig neixre en aquesta ciutat el 23/12/60, pel bó i per el dolent, tot un capricorn.
Notícies google
La Vanguardia
El Periòdico
El Mundo
El País
cinco dias
Expansión
Mundo Deportivo
Diari Sport
Indefectiblement els catalans som com som, i quan fiquen la banya a un lloc no hi ha Dèu que ens la tregui !!!. És aquesta determinació com a poble, possiblement no la tingui ningú més en el mon, la que tard o d'hora farà que siem nosaltres qui escribim la nostra història, sense condicionants ni ningú que ens "aguanti" la ploma. PD- Lo del Montilla, espero que no sigui cert, jo pensava que el fariem 'conseller d'indústria' en la propera sociovergència !!! (ja ja ja).
edp | 11-09-2006 - 16:14:00 GMT 2 #
edp | 11-09-2006 - 16:14:00 GMT 2 #